Fa dos dies que no para de nevar. Aquest matí he intentat anar a la uni en bici, pensant que quan arribés a la carretera no hi hauria neu, al igual que als carrers de Lund. Al arribar a la carretera he hagut d'anar amb els cotxes perque al neu m'arribava als genolls, però la bici se m'ha enganxat en nosebenbéque i m'han hagut d'ajudar a treure-la, mentre tots els cotxes em feien llums (era molt fosc). He hagut d'anar caminant i arrossegar-la.
Total que he arribat tard a classe, però es igual perque es tota en suec, i només enganxo paraules sueltes o alguna idea. El profe posa uns power points en anglès que consisteixen en quatre fases, i amb una espècie de pal de ferro les assenyala mitjançant una òstia a la pared. A cada cop suelta una parrafada en suec i mentre la resta de la classe escriu a ritme frenètic, i els meus apunts no arriben a mitja plana, miro com neva per la finestra.
Lund és preciós, i ara que sembla un pastís de nata encara més, però ja no es pot anar en bici perquè a part de trencar plaques de gel cada cop que la deslligues, has d'obrir-te camí per la neu i el gel. Us informo als pixapins com jo que a partir de cert gruix la capa de neu inferior es torna gel, i a vegades això no passa de forma uniforme, sinó que el gel fa bonys que fan que anar en bici sigui una tortura.
Per tant ens passem tots a l'autobús.
Detallets graciosos el fet d'espolsar-te els peus cada cop que entres a un lloc per treure't la neu, o que al deslligar-te la bufanda trobis que tota la part que estava a la intempèrie té una consistència cristal·lina, o que no puguis anar sense barret perquè la neu que et cau al cap se't congela, que tinguis problemes per obrir la porta de sankt lars si ets la primera a sortir de casa perque has d'empènyer la neu...
Són altres realitats que m'impacten, i a les que se'm fa estrany anar-me acostumant.
Però com diu tothom, el fred encara no ha arribat, i es que encara esperen que baixin com a mínim deu graus les temperatures.

Una altra absurditat es sopar a les sis i mitja de la tarda.
O que a dins del pis la temperatura sigui de quasi trenta graus i no puguis resistir res que no siguin uns tirants.
Que posin tantíssim fonoll al salmó.
I que la verdura i la fruita sigui tan lletja i tan cara.