take me away from here I'm dying_ Belle & Sebastian

Només em queda una setmana, i la gent em fa regals ensucrats de fondre's que fan que plori. Descobrir la meva vessant cursi als 22 anys és tota una experiència. Abans no plorava.

Tinc la sensació que vaig com un cavall cec, només tira endavant perquè algú li fueteja el cul, i no té cap direcció, només sap quin és el pas següent, i tira, i prou.


La única cosa que sé és que almenys en teoria això ho he triat jo, i que si va malament és cosa meva, i si va bé, també. No li puc donar les gràcies ni les culpes a ningú.

Fa una mica de por i d'il·lusió.